Back كنداير سي إل-89 Arabic Canadair CL-89 English سی ال-۸۹ Persian Canadair CL-89 French Canadair CL-89 Italian Canadair CL-89 Polish CL-89 (БПЛА) Russian Canadair CL-89 Tajik
 | |
| Tipus | Vehicle aeri no tripulat |
|---|---|
| Fabricant | Canadair |
| Estat | Canadà  |
| Primer vol | Març 1964 |
| Dimensions | 0,33 m (diàmetre) 0,94 m (ales) (  ) × 2,6 m 3,73 m (amb coet de llançament)[1] (  ) default |
| Velocitat màxima | 740 km/h |
| Pes en buit | 78,2 kg |
| Pes màxim | 110,3 kg (32,1 kg de càrrega útil)[2] |
| Abast | 100 km (normal) 140 km (reserva auxiliar) |
| Sostre de vol | 300-1.200 m (operacions) 3.000 m (màxima) |
| En servei | 1972 - |
| Operador/s | |
| Construïts | ~500 |
El CL-89, conegut també com a Midge de l'anglès mosquit o per la designació de l'OTAN AN/USD-501, és un vehicle aeri no tripulat de reconeixement per a l'artilleria desenvolupat per l'empresa Canadair durant la dècada dels 60.
El CL-89 va ser un dels primers drons de reconeixement moderns i va ser el primer sistema reutilitzable d'aquest tipus que l'OTAN va triar, rebent la designació oficial AN/USD-501. A partir de la seva entrada en servei, l'any 1972, se'n fabricarien unes 500 unitats fins a l'any 1983 que s'usarien a les forces armades d'Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit. Durant la Guerra del Golf el Regne Unit i França els farien servir en una dotzena de missions amb èxit.[3]
Posteriorment seria millorat amb el CL-289, que modernitzaria gran part dels sistemes de navegació i propulsió. Aquesta nova versió la faria servir la IFOR entre 1996 i 2005, realitzant més de 1.500 sortides, durant la Guerra dels Balcans.
- ↑ Upton, 2011, p. 32.
- ↑ «LE CL 89» (en francès). Base documentaire des Artilleurs. [Consulta: 25 octubre 2016].
- ↑ Upton, 2011, p. 6.